El cicle vital

Les vacances de Nadal acaben, i un altre cicle comença. M'agrada pensar en aquest dinamisme vital: tot es mou, i un final dóna lloc a un nou inici. Res no dura per sempre, però allò que mor, allò que acaba, dóna pas a allò que comença. 

Reconec que no sempre sé valorar qui sóc, què faig i què tinc. I quan me n'adono, veig que sóc molt poc intel·ligent. En comptes de viure la vida intensament a cada instant, sense entrebancar-me jo sola, a la que em descuido em trobo lamentant-me per qualsevol bajanada. Per sort, al menys me n'adono, i això potser m'ajudarà a rectificar. 

És clar que em cagaré en tot quan soni el despertador a les 7 del matí, i és clar que trobaré a faltar tenir temps per tot, fins i tot per avorrir-me a grapats, però no penso malgastar les meves últimes hores de vacances en lamentar-me i ploriquejar perquè demà treballo, entre d'altres coses perquè sóc d'aquelles ties afortunades que treballen del que els agrada i a on els agrada. Així que... Em retiro amb al·legria a mandrejar una mica més, i amb ganes de retrobar-me amb aquells que saben de debò viure cada instant intensament amb una força i saviesa brutals. 

Si sapiguéssim valorar de veritat tot allò que podem aprendre dels infants... Estic seguríssima que el món tindria un altre color. 

Cada llavor 
és una nova possibilitat d'inici.


Igual que,
en la vida orgànica de la primera 
cèl·lula de l'humà,
la llavor conté tot allò que pot arribar
a esdevenir.


Igual que,
en l'educació de l'infant,
la llavor només necessita
terra fèrtil, aigua i sol per arribar a ser.


El dibuix del ser créixer és diferent,
queda en mans dels camins per on
pugui o vulgui transitar.


Si les mires bé dues flors que semblen
iguals, inclús que són de la mateixa 
planta, sovint tenen formes i
sinuositats diferents.


Només cal fixar-s'hi... Diuen que molta 
saviesa està en allò que hi és però 
que gairebé no es veu.

Bon inici i ... més.

Escola El Martinet

Setembre'10

Perquè segurament El Martinet és el racó més bonic de Ripollet... I més enllà.

Perquè hi ha vida i alegria en cada cantonada, i sóc tan afortunada que podré gaudir altre cop, cada dia, d'aquestes maravelles.

La importància de les arrels

Definició de la paraula radical segons el DIEC i la Wikipedia:

1 1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a l’arrel. 

1 2 adj. [BO] Que procedeix directament de l’arrel. Tubercles radicals. 

1 3 adj. [LC] Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa.  

2 1 adj. [LC] [PO] Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les institucions establertes.

El terme radical ve del llatí radix (arrel). Significa d'arrel, de base, i es refereix sobretot a un punt de vista profund, substancial, més encara si és aplicat a alguna convicció, pràctica, anàlisi o proposta. 

He volgut obrir aquest blog per crear una mena d'espai obert a la reflexió i el diàleg, i finalment he decidit començar de la manera que he cregut més lògica. Parlar de les arrels és per a mi fonamental, perquè com bé diuen els diccionaris són la base, i penso que cal tenir-ho molt present. 

Les arrels parlen dels orígens, del principi de la vida, del sustent, de la connexió amb la natura... I és aquí on vull anar. Crec que és de vital importància saber qui som, d'on venim, i quines són les nostres necessitats reals. Vivim en un món on tendim a estar cada dia més desconnectats de la nostra condició humana natural, i això és greu. A diari veig persones amb grans dificultats per gestionar tot allò que té a veure amb les seves emocions i necessitats. Jo mateixa, per exemple. I això no m'agrada gens ni mica.

Porto molt de temps enfadant-me amb el món per tot allò que no m'agrada, voldria que les coses fossin diferents. Poc a poc vaig anant més enllà, intento allunyar-me d'aquesta mena de fúria impotent, perquè cada cop veig més clar que només podré canviar alguna cosa si començo treballant amb mi mateixa. 

Salut!